martes, 8 de marzo de 2011

CANICAS


BALES
(canicas)




Ahir em preguntaven a què jugava jo quan era petita...
Bona pregunta, si més no, per recordar moments de la meva infància. Moments d'aquells bonics, en què un nen pot deixar anar la seva imaginació i a vegades la seva picardia per fer alguna que altra entremaliadura. D'això últim, jo en sabia bastant!!

Amb el temps, la meva mare va descobrir allò de: una nena amb cara dolça que sembla que mai a trencat un plat, però que sap tirar la pedra i amagar la mà!! jejejeje. Aiiiiiiii mama!!

Bé, ja començo a fer allò que faig molt bé, "irme por las ramas"...

Jo era més de jocs de nens que de nenes. Sí, una que és un tant rareta. Però és que s'ha de dir que a la infància, els nens gaudeixen d'activitats molt més mogudes i interessants que les nenes.

Entre d'altres jocs, jo em movia entre bales... "chiva, pie, tute y gua" i sempre jugant a la "verdi"








Entre la pregunta de l'altre dia i La Liguilla Digital d'Argent d'aquest mes, he tornat encara que en forma de records, als meus jocs d'infància...

Fent us de la meva memòria puc recordar alguns jocs més: Bote bote, mata mata, beisbol (a la nostra manera), saltar per les teulades de prop de casa de la meva amiga Lorena, la lima, picar els timbres i sortir corren, posar mandarines als tubs d'escapament dels cotxes...

Ei, que també jugava a gomes!!



1 comentario:

Núria dijo...

Ai nena nena, que enganyada em tenies!!!