lunes, 3 de octubre de 2011

Recepte Macarons





Són uns dolços francesos d'un exquisit absolut, i com a tals, no són fàcils d'elaborar. Rara vegada s'aconsegueix el famós "peu" (les bombolletes de la base) i que tinguin el seu aspecte fi i delicat és gairebé missió impossible.

A favor tenen varies coses, però només amb el seu sabor hi ha motiu més que suficient per embarcar-se en l'aventura  de provar a fer-ne. És igual si l'aspecte és lleig, de ben segur, el gust prioritzarà!

Tant llegir aquests dies que no surten bé a la primera, ni a la segona ni a la tercera... Que no importa, que s'ha de provar, que pagan la pena... Que m'he dit, Nurieta fes-los, que a part de menjar-te'ls, tindràs un nou motiu per posar davant de la càmera. I dit i fet.

Després de rebuscar per els mons d'internet, m'hi vaig haver de decantar per una de les moltes receptes. Totes tenen els mateixos ingredients però les quantitats van variant.
Jo he fet la meva petita modificació i la cosa a quedat així:

Ingredients:

90 grs. clares a temperatura ambient (treure-les de la nevera 24h abans)
130 grs.sucre glass
130 grs.ametlla mòlta
130 grs. sucre
32 grs. aigua
colorant en gel o pols


Nota personal: la propera vegada haig de probar a posar-hi un xic més de clares per fer una masa menys espesa!




Preparació:

Passar pel sedàs el sucre glass i l'ametlla. Reservar en un recipient a part.
Posar al foc el sucre amb l'aigua i mentrestant anar muntant la meitat de les clares d'ou. Just abans de que estiguin a punt de neu, anar afegint el caramel que acabem de fer (que el tindrem a 117ºC) en forma de pluja, es a dir, lentament, però sense pausa i seguir baten les clares fins que refredin a uns 50ºC. 

Es el moment d'afegir a la barreja de sucre glass i ametlla la resta de clares i el colorant triat i barrejar-ho bé. Un cop lligat, afegir la meitat de clares muntades i remenar-ho sense miraments per treure'n una mica d'aire, després acabar d'abocar la resta i llavors sí, remenar delicadament fins que tot estigui ben lligat.

Col·locar la masa a una màniga i anar fent rodonetes d'uns 3cms. sobre una safata de forn amb paper tipus vegetal (l'especial de forn) perquè no s'enganxin.

Deixar-les reposar a la safata entre 30-60 minuts perquè facin una fina capa al damunt
Posar-les al forn precalentat a 160ºC uns 10-12 minuts (segons la mida del macaró)

Deixar refredar a la safata i treure'ls amb molta cura perquè no es trenquin. Ja els tenim llestos per farcir al gust del consumidor!






No tinc gens d'experiència en l'afer d'aquest dolços meravellosos. Els he fet un únic cop. No tinc termòmetre de cuina i per tant, el caramel el vaig fer a ull. Quan tenia les clares gairebé muntades i vaig començar a tirar el caramel es va refredar de tal manera que van quedar grumolls i lògicament ni punt de neu ni res semblant. Tot i així vaig decidir acabar la feina i coure'ls per degustar-los...

Contra tot pronostic, dins del forn van pujar el que tocava i els hi va sortir el "peu". És per això que m'he decidit a fer una entrada al blog. Per donar fe amb imatges de que potser no són tan dificils i s'hi ho són, els aconseguirem igual. LLetjos, sí, però boníssims!

Val a dir que bonics no m'han quedat. Tenen l'alçada correcte (un pel massa i tot), tenen el "peu" i la textura no es pot millorar si no sustituïm l'amtella mòlta per farina d'ametlla (molt difícil de trobar per aquí). Tanmateix és veritat que les fotografies mostren el costat bonic i mirant de tapar els defectes...

Seguiré provant i amb l'experiència que dóna el anar fent-los podré tornar a parlar del tema! però una cosa puc dir.. proveu, proveu a fer-ne i ja em direu!

________________________________________________________________________________

Després de fer-los per segona vegada, puc dir que no són tan difícils de fer i he trobat la manera d'aconseguir un aspecte gairebé professional!!!




No hay comentarios: