viernes, 25 de noviembre de 2011

Nadal 2011




S'acosta una de les festivitats cristianes que més celebrem arreu del món... El Nadal.
Jo que sóc del tot reticent a la religió, faig una excepció quan arriba aquesta festa.

M'agrada com cap altra i em deixo envair pel consumisme (en un grau just, això sí) i per la hipocresia de creure en un món millor!

Falta just un mes i hi ha molta feina per fer...
Decorar cada racó de casa, muntar l'arbre i el pessebre. Col·locar els llums, comprar els regals i embolicar-los amb tot l'amor possible, tot esperant que la persona estimada quedi sorpresa!

Hi ha una cosa inequívoca del nadal. Els seus colors característics.
El vermell, el verd, els torrats, els daurats i l'argent. Tots ells combinant amb el blanc de la neu.

Jo ja he fet la meva tria!
Diuen que el color daurat és excel·lent per combatre la depressió i equilibrar la ment!

Farta de sentir la paraula crisi, crearé un engany, una farsa... ho vestiré tot de daurat. Faré creuré que tot és glamour, abundància i riquesa. Que collons!


jueves, 10 de noviembre de 2011

BENABARRE, GRAUS I UN CONCERT


Hi ha vegades que les normes estan per saltar-se-les...

Sóc de les persones que planifiquen al mínim detall totes i cadascuna de les sortides viatgeres.
Aquest cop però, la cosa és diferent. El viatge és només el fil conductor per arribar al tan esperat concert on actuaran Manel, Mine i Antònia Font.

No té cap importància si el poble és turístic o no. No té cap importància haver d'omplir hores de bar en bar fent petar la xerrada. El realment important és estar allà on toca, a l'hora que toca!

Així que el pla és senzill. Carretera i manta...

Un cop arribem al destí, els successos van rodats i el cap de setmana resulta increïblement agradable!

Fem una petita ruta al voltant del poble on dormim, Tamarite de Litera.
Comencem per Benabarre... i en aquesta primera ètapa, fem les fotos de rigor.









Després ens acostem a Graus...









Els següents pobles els fem amb la càmera a la bossa i per tant, no hi quedarà constància fotogràfica!
I és a partir d'aquest moment que ens guardem les vivències viscudes i, d'aquesta manera es convertiran en grans records personals que espero mai oblidem!!


miércoles, 2 de noviembre de 2011

EL REGAL II


Al més pur estil d'una pel·lícula romàntica, un senyor entra per la porta de la feina amb un ram preciós!

Oh!, quina dolça senyoreta té un admirador secret amb aquest gust esplèndid? (em pregunto jo al veure'l creuar la porta) Quina de nosaltres serà l'escollida?

La història és desvetlla gairebé a l'instant...

Malauradament no és per cap de les noies!
És una mostra d'agraïment pel metge. Li porta un bon amic!

El detall d'aquest senyor és tal, que en lloc de portar-ne un, en porta dos. Vol que tothom que entri per la porta avui, somrigui en veure les boniques flors que col·loquem al taulell.

I nosaltres, les noies tristes que ens em quedat sense regal, decidim treure unes branquetes per endur-nos a casa. La idea em sembla prou bona perquè així de pas, jo faré unes fotografies de rècord.






No direu que les flors no són maques!