jueves, 20 de octubre de 2011

Insectes



Durant la primavera passada em vaig aficionar a fotografiar flors, fulles, branques...
Sovint, per fer aquelles fotografies vaig utilitzar tubs d'extensió. I la sorpresa va ser agradable! 

D'una banda vaig fer-me amb un arxiu més ampli d'imatges de natura. D'altra, vaig iniciar-me en la temàtica d'insectes. 

Sempre m'ha semblat un món fascinant i a l'hora difícil!







Imatges senzilles i gens pretensioses... clar que amb el material que tinc no puc demanar gaire més!


I jo penso: A veure si ara necessitaré un macro!
I segueixo pensant: S'acosta Nadal i amb ell la problemàtica de buscar el meu regal perfecte...

 "Lu pilleu"?????? 
Apà, ja podeu córrer a la botiga que jo faré cara de sorpresa igualment! 


Pd. aquesta entrada ve al cas perquè aquests dies buscava imatges d'animals per la I LLIGA DIGITAL ARGENT.

Finalment, la triada no ha sigut cap d'aquestes fotografies perquè un altre company a presentat una abella i m'ha semblat millor buscar una alternativa diferent! Un cargol



domingo, 16 de octubre de 2011

Kristiansand, Norway


L'última parada del nostre itinerari abans de tornar al punt de partida és Kristiansand. Es troba situada a la costa sur de Noruega i això li proporciona un clima molt agradable durant l'estiu. Nosaltres podem corroborar que això és així! Em tingut una estada inoblidable...

L'excursió comença just després d'haver esmorzat. Ens dirigim cap al centre de la ciutat i la seva part antiga, amb les seves cases de fusta blanca.



Després ens acostem a la seva església. 




Que ens convida a entrar a tafanejar en silenci.




Sabem que Kristinasand té un parc i un bosc dignes de ser visitats, però ens trobem tant a gust pasejant pels carrers del centre, que decidim deixar de banda la part cultural i seguim fent allò que ens bé de gust. Passegem per tots els carrers cèntrics i fins i tot caiem en la temptació de comprar quelcom Noruec...

entre alguns records, comprem un parell de samarretes d'allà.




A mida que el matí avança, ens afanyem a buscar el "Fiskebasaren" (famós Mercat de Peix).
De tots els que hem vist aquests dies, potser és el més maco. Tot i que no hi ha cap a l'alçada del "Saluhall" (el mercat de Stockholm).




Tot i tenir la façana d'un color vermell rogent amb lletres negres, no és gens fàcil de trobar...
Un cop localitzat, entrem amb la clara intenció de comprar salmó per a tota la família. Potser ens haurem d'arromangar les mànigues i rentar quelcom per pagar, però creiem que el gust del preuat peix s'ho valdrà!




  Fetes totes les compres pertinents, és hora d'acabar de gaudir del dia assolellat i no trobem millor manera de fer-ho que comprant uns gelats casolans




I seure al mig del tranquil port a degustar-los mentre veiem l'ambient d'aquesta bonica ciutat.




Al arribar al vaixell, una última foto per recordar aquestes meravelloses vacances. Un autoretrat d'aquests amb la càmera a un pam del nas. D'aquests que no afavoreixen res, però que a mi tan m'agraden!

A més a més, aconsegueixo un enquadrament genial. Tinc dins la foto dues icones fantàstiques. 





Sempre que algú em pregunta quines vacances m'han agradat més, sempre responc el mateix, cada una d'elles té la seva particularitat que la fa diferent de la resta. Aquestes no seran cap excepció!!

Ja tinc ganes de planejar una propera visita a aquestes fantàstiques terres nòrdiques que tan m'atrauen...



Resta del viatge per etapes:



domingo, 9 de octubre de 2011

Bergen



Bergen es la segunda ciudad más grande de Noruega, superada solo por Oslo. De ella se dice que es la puerta de entrada a los famosos fiordos noruegos. Así que es un punto clave de nuestro itinerario.

Hemos visto un fiordo desde el aire y esta vez queremos sentirnos pequeños ante la inmensidad del fiordo Osterfjord. Queremos tocar el agua, sentir la brisa en la cara, pasar frío si hace falta...

Tenemos pocas horas y hay que aprovecharlas al máximo, así que al llegar vamos directos al muelle desde donde saldrá nuestra embarcación.

Las gaviotas parecen enseñarnos el camino...



El "Whitelady" es un barquito antiguo y lento que nos adentra poco a poco por el fiordo. El paisaje verde se funde con el gris del día lluvioso que nos acompaña.

 


A medida que se hace más estrecho, las montañas se hacen más y más altas...









 Después de 4 horas de crucero, llegamos de nuevo a Bergen. Para nuestra siguiente visita nos toca cambiar de medio de transporte. Esta vez iremos en funicular.

Sabemos que los dias nublados son los menos indicados para subir al Monte. Además de la niebla, nos acompaña una fina lluvia muy característica de Bergen, pero aún así, tenemos los tickets comprados y nos hace especial ilusión subir.





Una vez arriba nos llevamos una grata sorpresa... tenemos una vista de Bergen y su entorno más que satisfactoria!
Yo me pregunto como será en un dia soleado y claro.


Con las fotos panorámicas de rigor capturadas, es el momento de adentrarse en el Monte Floien.
Parece un bosque sacado de un cuento mágico...

La lluvia sigue cayendo pero parece no mojarnos.
El suelo es como una gran alfombra mullida. Amortigua el ruido de las pisadas y a medida que nos adentramos, el silencio es casi absoluto.

Y de repente, notamos que no estamos solos...
En este bosque hay criaturas escondidas, vigilan en silencio.



Que divertido es hacerse fotos con estos simpaticos trolls!!
Los hay por todas partes... y de todos los tamaños.






Menos mal que nos hemos decidido a subir al Monte. A merecido la pena y mucho! 


Antes de decir adiós a Bergen, queremos visitar el centro...
"Bryggen" el muelle hanseático, con sus características casas de colores con vistas al puerto son muy bonitas. 






También nos da tiempo a ver la Torre Rosenkrantz, aunque decidimos no subir.



Y al llegar al Mercado de pescado, no podemos resistir la tentación de comprar carne de ballena. La idea es comprarla en el mercado de Kristiansand, pero encontramos un vendedor que habla español que nos atiende de maravilla. No podemos irnos sin comprar!

Había leído en algún foro que la calidad en Bergen era más buena, pero a la vez más cara. (60€ el kilo)
No sabeis lo que me alegro de haberla comprado en Bergen. Resultó que en Kristiansand no había!!!




Resta del viatge per etapes:






lunes, 3 de octubre de 2011

Recepte Macarons





Són uns dolços francesos d'un exquisit absolut, i com a tals, no són fàcils d'elaborar. Rara vegada s'aconsegueix el famós "peu" (les bombolletes de la base) i que tinguin el seu aspecte fi i delicat és gairebé missió impossible.

A favor tenen varies coses, però només amb el seu sabor hi ha motiu més que suficient per embarcar-se en l'aventura  de provar a fer-ne. És igual si l'aspecte és lleig, de ben segur, el gust prioritzarà!

Tant llegir aquests dies que no surten bé a la primera, ni a la segona ni a la tercera... Que no importa, que s'ha de provar, que pagan la pena... Que m'he dit, Nurieta fes-los, que a part de menjar-te'ls, tindràs un nou motiu per posar davant de la càmera. I dit i fet.

Després de rebuscar per els mons d'internet, m'hi vaig haver de decantar per una de les moltes receptes. Totes tenen els mateixos ingredients però les quantitats van variant.
Jo he fet la meva petita modificació i la cosa a quedat així:

Ingredients:

90 grs. clares a temperatura ambient (treure-les de la nevera 24h abans)
130 grs.sucre glass
130 grs.ametlla mòlta
130 grs. sucre
32 grs. aigua
colorant en gel o pols


Nota personal: la propera vegada haig de probar a posar-hi un xic més de clares per fer una masa menys espesa!




Preparació:

Passar pel sedàs el sucre glass i l'ametlla. Reservar en un recipient a part.
Posar al foc el sucre amb l'aigua i mentrestant anar muntant la meitat de les clares d'ou. Just abans de que estiguin a punt de neu, anar afegint el caramel que acabem de fer (que el tindrem a 117ºC) en forma de pluja, es a dir, lentament, però sense pausa i seguir baten les clares fins que refredin a uns 50ºC. 

Es el moment d'afegir a la barreja de sucre glass i ametlla la resta de clares i el colorant triat i barrejar-ho bé. Un cop lligat, afegir la meitat de clares muntades i remenar-ho sense miraments per treure'n una mica d'aire, després acabar d'abocar la resta i llavors sí, remenar delicadament fins que tot estigui ben lligat.

Col·locar la masa a una màniga i anar fent rodonetes d'uns 3cms. sobre una safata de forn amb paper tipus vegetal (l'especial de forn) perquè no s'enganxin.

Deixar-les reposar a la safata entre 30-60 minuts perquè facin una fina capa al damunt
Posar-les al forn precalentat a 160ºC uns 10-12 minuts (segons la mida del macaró)

Deixar refredar a la safata i treure'ls amb molta cura perquè no es trenquin. Ja els tenim llestos per farcir al gust del consumidor!






No tinc gens d'experiència en l'afer d'aquest dolços meravellosos. Els he fet un únic cop. No tinc termòmetre de cuina i per tant, el caramel el vaig fer a ull. Quan tenia les clares gairebé muntades i vaig començar a tirar el caramel es va refredar de tal manera que van quedar grumolls i lògicament ni punt de neu ni res semblant. Tot i així vaig decidir acabar la feina i coure'ls per degustar-los...

Contra tot pronostic, dins del forn van pujar el que tocava i els hi va sortir el "peu". És per això que m'he decidit a fer una entrada al blog. Per donar fe amb imatges de que potser no són tan dificils i s'hi ho són, els aconseguirem igual. LLetjos, sí, però boníssims!

Val a dir que bonics no m'han quedat. Tenen l'alçada correcte (un pel massa i tot), tenen el "peu" i la textura no es pot millorar si no sustituïm l'amtella mòlta per farina d'ametlla (molt difícil de trobar per aquí). Tanmateix és veritat que les fotografies mostren el costat bonic i mirant de tapar els defectes...

Seguiré provant i amb l'experiència que dóna el anar fent-los podré tornar a parlar del tema! però una cosa puc dir.. proveu, proveu a fer-ne i ja em direu!

________________________________________________________________________________

Després de fer-los per segona vegada, puc dir que no són tan difícils de fer i he trobat la manera d'aconseguir un aspecte gairebé professional!!!