LAPONIA

LAPONIA

En Laponia hace frío, pero yo me río... això deia la cançó i, quanta raó tenia. Perquè fot un fred de l'ostia!! Clar que també és veritat allò de "sarna con gusto, no pica".

Que pots fer a Laponia amb una temperatura promig de -10 ºC al mes de desembre??

Una de les coses imprescindibles és anar a veure a Santa Claus i entregar-li en mà la teva llista de regals desitjats en forma de carta.

Una altra cosa que fa molta gràcia, és fer-te una foto just a la línia que demarca el "Cercle Polar Àrtic".

Aquesta línia és molt fàcil de veure a l'estiu, està marcada al terra. Però heu pensat que passa a l'hivern quan la neu ho tapa tot i tot? Doncs aquests finlandesos tan espavilats, posen unes llums de nadal molt maques que delimiten tota la franja i així no et quedes sense veure-la.

(a la foto superior, encara que no es veu molt bé, podeu veure aquesta línia entre les columnes de llum).

Al moment de redactar la carta, alguns nens obliden la mandra d'escriure...

Però no tot és veure a aquest senyor barbut que vesteix de vermell. De fet, per a molts, aquest és un pur tramit obligat que després dona pas a un munt d'activitats que t'omplen d'allò més...

La primera meravella d'aquest indret, és sens dubte la netedat del blanc que ho vesteix tot. Una estampa nadalenca acompanyada de la pau del silenci. Només per això ja val la pena fer la quilometrada!!

El més habitual és no veure la diferència a l'horitzó entre el blanc del terra i el blanc del cel. Rara vegada s'hi pot distingir el cel blau i encara més difícil és veure algun raig de sol...

Diuen que aquests dies, els clars, aquests que no es deixen tapar pels núvols, són els millors dies per gaudir de les espectaculars aurores boreals... jo m'ho hauré de creure i resar per tornar a veure si a la segona... perquè dia clar amb intent de raig de sol, queda constància que em vàrem tenir, però a la nit l'aurora no va voler aparèixer!!

(sempre diré que hagués sigut la guinda del pastís poder haver vist alguna)

Aquí confirmo les ganes del sol de venir a veurens.

Bé, abans parlava de possibles coses a fer... em de tenir en compte, el fred i les poques hores de llum. Durant desembre, pots comptar que a les 14.30h. ja s'està fent de nit. Però que ningú s'espanti, que aquí hi ha ganes i marxa per fer quelcom amb espelmes si cal!!

Jo vaig tenir la meva primera aventura amb motos de neu. Guauuuuuuuu!! sense paraules, portar aquest trasto mega-gegant (comparat amb la meva estatura) lliscant entre neu, branques i asfalt.

foto de Miguel Angel Castillo

Anar a veure a un Chaman... a la seva cabana de fusta on el foc espetega mentre prens xocolata calenta.

Visitar al nostre amic Manases... i a la resta d'animals de Ranua. Aquí per segona vegada he vist alcis (alces) i per segona vegada, els he vist sense banyes. Que lletjos!! amb les ganes que tenia de veure'ls com Déu mana!! Això és que haig de tornar a les regions nòrdiques per tercer cop... Doncs, bueno, vale!!

Anar amb trineu de rens...

que macos!! que tranquils!! que xulo!! quin fred a les mans!!

També anar amb trineu de huskies. El millor de tot i amb molta diferència!! És que te'ls deixen portar a tu... flipas, flipas, flipas!! per repetir un i mil cops. No tinc fotos perquè la llum et fot la punyeta... a les 15h. ja pots guardar la càmera. Clar que els dits i mans ho agraeixin moltíssim. Jo sempre dic allò de "no "hay mal que por bien no venga"!! Guardarem el rècord que ja és molt.

Aquestes són algunes de les activitats al exterior que menys acostumats estem a fer els visitants de terres més càlides, però no acaben aquí... no deixem de banda fer esquí de fons amb família per rodolar per terra i veure com els més menuts ho fan de meravella. Acabar amb dolor per tot el cos de baixar sense descans amb trineus i fer saunes finlandeses amb banyador per acabar corren cap a l'exterior, per acabar com una croqueta blanca per culpa de la neu. Sort que no acostumo a penjar vídeos... que veuríeu unes quantes "morcillas" amb pell de gallina inclosa!!

Quan el fred a fora ja és inaguantable, llavors et queda la part tranquil·la, aquella que va sobre el menjar, sobre aquells quilets de més que després encara que ho intentes no pots treure't ...

Aprendre a descobrir nous sabors tan interessants com la carn de ren amb puré de patata i nabius. Del millor que he provat!!

Però és que el salmó, és una altra delícia d'aquelles terres. Al forn, o cuinat al vapor, o és igual, sigui com sigui, uff!! i això que jo no sóc especialment amant d'aquest peix.

Gaudir d'una fondue de formatge acompanyada de diferents carns, verduretes i patates fregides en un restaurant amb llar de foc i espelmes romàntiques és un acomiadament fabulós!!

Peró a part del tiberi, que no ens enganyem, a tots ens agrada. Queden les xarradetes al bar amb la resta d'amics que acabes de fer, queda la sauna, queda el cinema amb crispetes, queden les fogueres a les cabanes de fusta amb beguda calenta... i el que sempre quedarà, serà el meravellós rècord d'un viatge genial, inoblidable i plenament recomanable.

Abans d'acabar l'entrada no puc deixar de comentar un últim detall que em va agradar molt i que mai havia vist abans. La utilització massiva d'espelmes. Les fan servir a tot arreu. Als interiors donen un caliu molt agradable. Al exterior, les fan servir com fanals. És molt bonic veure com a mida que el dia s'enfosqueix, les espelmes delimiten les entrades de les cases, les voreres dels camins, etç.